Bertran de Born (1140-1215)
Poèmes

Sirventes: Pois Ventadorns e Comborns ab Segur



Pois Ventadorns e Comborns ab Segur
E Torena e Monfortz ab Gordo
An fait acort ab Peiregore e jur
E li borzés se claven de viro,
M'es bel qu'eu chant e qu'eu m'en entremeta
D'un sirventés per lor assegurar,
Qu'eu no volh ges sia mia Toleta
Pel qu'eu segurs non i ausès estar.

A! Poi-Guilhem e Clarenz e Granhol
E Saint-Astier, mout avetz grant onor,
E eu mezeis, qui conoisser lam vol,
E a sobrier Engolesmes major
D'en Charetier que guerpis la chareta;
Non a deniers ni no'n pren ses paor,
Per qu'ab onor pretz mais paucha terreta
Qu’un glant empier tener a desonor.

Sil rics vescoms que es chaps dels Gascos,
A cui apen Bearns e Gavardas,
E'n Vezias o vol e'n Bernardos
El senher d'Acs e cel cui es Marsas,
D'aquela part aura prol coms que fassa;
E eissamen, aissi com el es pros,
Ab sa grant ost que atrai e amassa
Passe s'en sai e ajoste s'ab nos.

Si Talhaborcs e Ponz e Lezinhas,
E Malleos e Taunais fos en pès
E a Sivrai fos vescoms vins e sas,
Ja no creirai que no nos ajudès.
Cel de Toartz, pois lo coms lo menassa,
Tenga s'ab nos e no sia ges vas;
E demandem, tro que el dreit nos fassa,
Dels omenés quens a traitz d'entrels mas.

Entre Peiteus e la Isla-Bochart
E Mirabel e Laudun e Chino,
A Clarasvals an bastit ses regar
Un bel chaslar e mes en pla chambo.
Mas no volh ges lo sapcha ni lo veja
Lo joves reis, que nolh sabria bo;
Mas paor ai, pois que tan fort blancheja
Que lo veira be de Matafelo.

Del rei Felip sabrem be si paireja
O si segra los usatges Charlo
D'en Talhafer, que per senhor l'autreja
D'Engolesme, e el l'en a fait do;
E non es dreit de rei que re autreja,
Pois a dit d'oc, que mais diga de no.

Ara sai eu de pretz quals l'a plus gran
De totz aquels ques leveron mati:
Mèssers Conratz l'a plus fi sens enjan
Ques defen lai a Sur d’en Saladi
E de sa maisnada croia
Socoral Deus, quel socors vai tardan:
Sols aural pretz, que sols sofre l'afan.

Senher Conratz, a Jesu vos coman,
Qu'eu fora lai a Sur, so vos afi,
Mas laissei m'en quar s'anavan tardan
Li comte elh duc elh rei e li princi;
Poi vi mi donz bela e bloia,
Per que s’anet mos cors afeblejan,
Qu'eu fora lai be a passat un an.

Senher Couratz, eu sai dos reis qu'estan
D'ajudar vos; aras entendatz qui:
Lo reis Felips es l'us, quar vai doptan
Lo rei Richart, e cel lui dopta aissi.
Ar fos usquecs d'els en boia
D'en Saladi, pois van Deu galian,
Quar son crozat e d'anar mot no fan.

Senher Conratz, tot per votre amor chan
Ni ges noi gart amic ni enami,
Mas per sol fatz quels crozatz vauc reptan
Del passatge qu'an si mes en obli.
No cuidon qu'a Deu enoia,
Qu'il se paisson e se van sojornan
Eus enduratz fam, set, e il estan.

Senher Conratz, la rodas vai viran
En aquest mon, pur en mal a la fi,
Quar paucs en sai que no s'anen penan
Com enganen vezi e no-vezi;
Mas cel qui pert, nolh par joia.
Don sapchan be cil qu'eu dic qu'aisso fan
Que Deus escriu so que dit e fait an.

Senher Conratz, lo reis Richartz val tan,
( Sitot quan volh, de lui gran mal m'en di )
Qu'el passara ab tal esfortz ojan
Com far poira, so aug dir tot de fi;
El reis Felips en mar poia
Ab autres reis, qu'ab tal esfortz venrar
Que part l'Arbre Sec irem conquistan.

Bels Papiols, ves Savoia
Te ton chami e ves Branditz brochan,
E passal mar, qu'al rei Conrat ti man.

Quan seras lai, no t'enoia:
Tu li diras que s'ar nolh val ab bran,
Eulh valrai tost, silh rei nom van bauzan.

Mas be es vers qu'a tal dommam coman,
Sil passatges nolh platz, no crei quei an.

 


Bertran de Born

 

02 bertran de born