Bertran de Born (1140-1215)
Poèmes

Sirventes: Be·m platz lo gais temps de Pascor



Be·m platz lo gais temps de Pascor,
Que fai fuolhas e flors venir,
E platz mi quan auch la baudor
Dels auzels, que fan retentir
Lor chan per lo boschatge,
E platz mi quan vei sobre·ls pratz
Tendas e pavilhos fermatz,
Et ai gran alegratge,
Quan vei per champanha rengatz
Chavaliers e chavals armatz.

E platz mi quan li corredor
Fan las gens e l'aver fugir,
E platz mi quan vei apres lor
Gran re d'armatz ensems venir,
E platz mi en mon coratge,
Quan vei fortz chastels assetjatz
E·ls barris rotz et esfondratz
E vei l'ost el ribatge,
Qu'es tot entorn claus de fossatz
Ab lissas de fortz pals serratz.

Et autressi·m platz de senhor,
Quant es primiers a l'envazir
En chaval armatz, ses temor,
Qu'aissi fai los sieus enardir
Ab valen vasselatge;
E puois que l'estorns es mesclatz
Chascus deu esser acesmatz
E segre·l d'agradatge,
Que nuls hom non es re prezatz
Tro qu'a maints colps pres e donatz.

Massas e brans, elms de color,
Escutz tranchar e desguarnir
Veirem a l'entrar de l'estor
E maintz vassals ensems ferir,
Don anaran arratge
Chaval del mortz e dels nafratz;
E quant er en l'estorn entratz,
Chascus hom de paratge
No pens mas d'asclar chaps e bratz,
Que mais val mortz que vius sobratz.

Ie·us dic que tan no m'a sabor
Manjar ni beure ni dormir
Coma, quant auch cridar: “ A lor! ”
D'ambas las partz, et auch ennir
Chavals vochs per l'ombratge,
Et auch cridar: “ Aidatz! Aidatz! ”
E vei chazer per los fossatz
Paucs e grans per l'erbatge,
E vei los mortz que pe·ls costatz
An los tronzos ab los cendatz.

Baro, metetz en guatge
Chastels e vilas e ciutatz
Enans qu'usquecs no·us guerrejatz.

 


Bertran de Born

 

02 bertran de born